BENVOLGUT:
"Benvolgut, permet-me suposar
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
més o menys, així com jo, estàs assabentat
de la meva existència, de les coses que faig.
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi,
no és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:
heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d’una ciutat.
Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!
I sentiu l’eternitat al vostre davant!
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo
estem esperant.
I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
el meu amor, la meva sort, les meves mans
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo
que estava esperant.
Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
faré d’home seriós, esperaré darrere dret
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell
i, pas a pas, ja estaràs tan lluny
com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
“ei, aquí els senyors, estem esperant.
Xicots, aneu fent lloc,
que estem esperant”
MANEL: "10 milles per veure una bona armadura"
viernes, septiembre 30, 2011
martes, septiembre 27, 2011
¿QUÉ ES EL ÉXITO?
Ayer me enviaron un mail que definía claramente lo que para much@s es el éxito:
Éxito es
Éxito es
-A los 3 años,... no mearse.
-A los 6 años,... recordar lo que hiciste en el día.
-A los 12 años,... tener muchos amigos.
-A los 18 años,... tener carnet de conducir.
-A los 20 años,... tener relaciones sexuales.
-A los 35 años,... tener mucho dinero.
-A los 50 años,... tener muchísimo dinero.
-A los 65 años,... tener relaciones sexuales.
-A los 70 años,... tener carnet de conducir.
-A los 75 años,... tener muchos amigos.
-A los 80 años,... recordar lo que hiciste en el día.
-A los 85 años,... no mearse.
Conlusión: La vida da muchas vueltas
lunes, septiembre 26, 2011
domingo, septiembre 25, 2011
76
Madrid. 1.935. Vino al mundo el abuelo ranita. Un grande de mi historia. Un consejero, un amigo, un padre, en definitiva, un padre. Lo hizo lo mejor que pudo y que supo. No traíamos libro de instrucciones. Cada día que pasa le entiendo más y más, aunque no comparta muchas cosas. Cada día que pasa maldigo cada día desde que se fue allá por 1998 y la de acontecimientos que se ha perdido. Felicidades papá, donde quiera que estés. No hay día en que no te eche de menos.
viernes, septiembre 23, 2011
97
Son los que cumplirías hoy si por aquel mes de septiembre de 1999 no te hubieras ido. A pesar de ello, sigo recordándote todos los días. Los trapos en los pies para no rayar el parqué, tu mandil, el olor de la laca, tu pelo impecable, tu mirada. Esos ojillos....................................................La paguilla semanal, el paquete de marlboro, los calabacines rebozados, el arroz con tomate y huevos fritos, el pisto insuperable, tu cariño, tu compañía y, sobre todo, tu amistad, tu complicidad. Lo malo, lo último, se me ha borrado del disco duro. Te quiero llalla, te quiero.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
